Potosí, Sucre i cap a casa!

@Rosi: a passarh-ho bé per Thai!!!
@Saumell: ets un bon observador
@Tucho: mola bastante! grande la cazuela!
@Riva: fem el que podem! a veure que ens recomanes de Camerún!
@Winoc: molt fan teu
@Aleix: fem el que podem! saps que aquest també t'agrada ;)
@Manut: les negociacions segueixen
@Marta: faig el que puc!

I el passeig per Bolivia es va acabant! Per sort, les darreres parades del viatge ens van portar a fugir una mica del glaç d'Uyuni i poder utilitzar amb més regularitat pantalons curts i xancles, que sempre mola.

D'Uyuni vam enfilar a Potosí, que si ve està a més de 4.000 metres, la pujada cap al nord es nota en tema climàtic.


View Larger Map


Visita inicial obligada a la Casa de la Moneda on vam poder contemplar molta enginyeria i artilugis varis per a fer monedes amb la plata que extreien de les famoses mines de Potosí. I es que allà a la muntanya hi tenien una mina en tota regla on porten més de 400 anys treient minerals (detall més abaix)

Foto de l'entrada perquè a dins no vam poder

Per la resta Potosí és una ciutat que és veu ràpid. Té una plaça, un parell d'esglèsies i un mirador bastant justet, el plat fort era... La visita a la mina!

Plaça

La visita per la ciutat ens va permetre gaudir d'un àpat al mercat local, molt casolà tot plegat.

Marc bolivià

Tenemos hambre

Vistes Potosinas

La visita al mirador ens va donar per uns minuts de contemplació de la ciutat que es van "inventar" al voltant del gran cerro poseidor de minerals. Tal qual!

meditadors arreglant el món

Vistes vàries

Tot plegat, ens va donar temps de acabar la nit bebent la birra local (Potosina). Pels que no us n'hagueu adonat per aquí s'estila molt el de que cada ciutat té una birra. Aquesta era d'un litre així que va durar una estoneta.

Potosina V1

Potosina reloaded

Aquesta simplement ens va fer gràcia. Policies-ossos

El segon dia venia el "hit" de Potosí. La visita a la mina! Teniem una caminada de 2 hores per dins de mines varies on ens van explicar la història de la muntanya i els túnels. A més vam estar una estona xerrant amb miners que ens explicaven la seva vida, feina, rutina.
La feina de miner és ben dura, però no em vull ni imaginar com devia ser fa algun segle. Per aquells temps, molta gent estava obligada cada 7 anys a passar 6 mesos(!!!!!) treballant dins la mina sense sortir-hi! Estamos locos!!
Ara, la gent hi treballa perquè guanyen si fa no fa el triple que a la ciutat, encara que les condicions són dures i no precisament molt bones pels pulmons. Sembla ser que menjar (perdò, mastegar) 2 bosses de fulla de coca al dia ajuda.

Avui dia, el negoci funciona de forma semblant a algunes empreses que conec. El primer any entres i ets un "mindundi" que et posen a carregar pedres, moure sacs i fer forats (bàsicament el més dur). Desprès t'otorguen una zona per treballar (workstream) i comences a tenir una mica de poder de decisió sobre la teva feina. Passats tres anys, el comité de socis de la cooperativa t'avalua i decideixen si t'en fan soci. Si és així, la zona que has treballat passa a ser teva i, si tens sort i treus minerals d'allà, podràs contractar gent perquè treballi per tu.

Paro d'enrollar-me i poso fotos amb peus de pàgina per ripi.

Mercat dels miners, pots comprar fulla de coca, alcohol 90 i pico graus, dinamita i fanta. Si si.. la dinamita la pot comprar tothom!

Equip preparat per entrar a la mina! El de l'esquerra sense ulls és en Caña

Allà són quasi totes les mines

Foto amb vistes i amb guies acoplats

Ens despedim per si no en sortim!

Això negre és l'entrada

Es va fent petit

i més petit

fins a ser bastant agobiant

aquí almenys podiem anar de peu

aquí no

idem

estret estret

els colorins son "vies de minerals"

Caña escoltant

Escaletes

Aquest és el Deu dels miners, li donen alcohol i fulles de coca. Es diu el Tio i està despullat

ritual miner

no anirem contra els costums

més minerals

i la sortida!!!!

ja hi som!!

vius...

Visitada la mina vam enfilar cap a Sucre. Ciutat colonial que havia estat la capital de Bolivia. Ens va donar per un parell de dies força tranquilets i amb bastanta juerga. La ciuta és molt maca però al cap i a la fi es visita ràpid i sobretot, amb molta caloreta!

Feliç amb pantalons curts i xancles

Visitant sucre, no recordo quin edifici era

Tenien una torre petiteta però no apta per Mallarts

Revista que venen els nens pel carrer, sembla ser que ajuda a que es paguin el cole i guanyen més diners que netejant sabates.

Plaça de Sucre

Aquí acaba el nostre passeig per Bolivia. Han estat tres setmanetes MOOOOLT GRANS amb en Caña i en Marc. Hem conegut un país on fins fa no gaire pensàvem que no hi havia quasi re i ens enduem moltes anecdotes que ens donaràn per riure durant unes quantes birres. Així que crec que tots 3 tornem encantats!

Gràcies a tots dos per la companyia i a tots els que us passeu per aquí de tant en tant. Tornarem a ser-hi aviat ;)

Muak!!

Alex